diumenge, 7 de juny del 2015

DESPEDIDA

Bé, ja s’acaba el curs i durant l’estiu no escriure en aquest blog, espero que us hagi agradat i que us hagi servit d’alguna ajuda. Potser l’any que ve i tornaré a escriure, però no ho sé encara.
M’ha agradat compartir el meu primer blog amb vosaltres, tot i que algun que altre tema m’ha costat més expressa’m o escriure. 

Desitjo que passeu un bon estiu, i que el disfruteu al màxim amb els amics, família.. o gent nova que coneixereu.
No us passeu molt amb les festes ;) jajajajaj!

Petooooonets i a reveure!!! 


DESCOLONITZACIÓ

Eiiiiiii! 

Avui us parlaré també sobre la descolonització durant la guerra freda.
Els països de descolonització estaven liderats;  a indonèsia per Sukarno, a Egipte per Nasser i a l’índia per Nehru. A la conferíncia de Bandung van proclamar-se neutrals davant d’EEUU i l’URSS.

Va sortir el neocolonialisme, que consistia en una nova forma de dominació.
Molts països tenien molta pobresa, i d’altres no la patien tant..
Hi havia molta diferència respecte un país pobre i un de ric, vull dir que a simple vista es veia molt. La raça blanca es creia molt superior  la raça negra, hi havia molta desigualtat per part d’això, la raça blanca s’aprofitava.

Les característiques que tenia el neocolonialisme era que hi havia un intercanvi desigual es a dir, que els països subdesenvolupats portaven matèries primers i productes agrícoles a un preu que els hi deia els països desenvolupats. Per culpa d’això tenien molts deutes externs.

Una altra característica que tenien era una dependència tecnològica, els països subdesenvolupats no en tenien i per poder-ne tenir n’havien d’importar i el preu extern pujava perquè els preus eren molt alts, per culpa d’aquest el desenvolupament social i econòmic baixa.

I finalment tenim la manca de capitals i deute extern, no poden pagar els deutes extern que tenen, això fa que els països subdesenvolupats no tinguin capital propi.
en la meva opinió jo si realment no tingués diners per comprar una cosa, demanar un préstec està bé, sempre i quan el puguis acabar torna’n.. Però en aquest cas aquest país es veia clarament que no el podrien tornar, i a més a més, en seguien demanant  més i més.. primer de tot intenta pagar un deute que tens i després ja en demanaràs un altre.. 
També sé que no es un tema fàcil, que realment es trobar-t’hi.. però ara mateix aquest és el meu punt de vista. També es cert que molta part d’això va ser dels països desenvolupats, que es van aprofitar d’ells, i de les seves matèries primeres.


GUERRA FERDA

Hola!! com esteu? tenia el blog una mica abandonat.. ja que si no ens manen publicar-hi no hi penso...

Aquest temps que no hi he escrit, hem fet molta feina. Hem estat estudiant la guerra freda. Va ser una guerra curta, però es van fer un anys força intensos per la gent que la va viure. Van haver molts enfrontaments entre el bloc occidental i el bloc comunista, tenien els pensaments molt diferents i per això s’enforataven. El problema que tenien era que cada vegada es volien superar mes l’un amb l’altre.. i això no acabava, simplement causava més problemes i discussions.

El bloc occidental (EEUU) defensava un sistema polític democràtic, una economia capitalista i una ideologia liberal, al contrari del bloc comunista (URSS), on aquest defensava un sistema polític totalitari, una economia planificada i una ideologia marxista.
Pel fet de tenir pensaments tan diferents es feien la vida impossible l’un amb l’altre.. l’únic que feien era posar en perill la vida de les persones que hi vivien. És van gastar molts diners en construir armes, això va comportar una cursa d’armaments, és a dir, “lluitaven” per a veure qui tenia l’armament més potent.
En el meu punt de vista, és una cosa força seria, ja que tenir conflictes per tenir pensaments diferents.. tothom te la seva opinió i el seu punt de vista de les coses, no per aquest fet s’han de fer mal els uns amb els altres... hi ha moltes maneres d’aclarir les coses, no creant armaments més forts o fen un mur perquè la gent no és pugui veure, simplement per tenir pensaments antagònics.

Sort, que amb el temps van veure que la cosa no aniria massa lluny amb el comportament que tenien, i van decidir cedir.